dimarts, 19 de gener de 2016

"Dempeus", d'Abraham Rivas


«Ja han passat els dies aquells que t'omplien el cor de cendra...»

dijous, 12 de novembre de 2015

València feta cançó (18)


«València, 9 d'octubre» (Pau Alabajos)

dimecres, 28 d’octubre de 2015

Trobada amb una desconeguda

Quan em trobo amb tu, no som només tu i jo qui ens trobem.
Hi és la teva mare, hi és el teu pare i hi són
la meva mare i el meu pare. I hi són la nostra gent -d'abans dels
nostres pares, i d'abans- i tot allò que puguin
haver tingut a veure els uns amb els altres;
si un dels teus parents i un dels meus
s'haguessin conegut, el que els hagués pogut passar és aquí
a l'habitació amb nosaltres. Són imprecisos,
comparats amb nosaltres, són tremolors de llum
reflectida a la paret. I si jo fos
alemanya i tu jueva, o jo
jueva i tu palestina,
o, com aquest matí, quan tu ets una dona
afroamericana i jo una blanca anglosaxona protestant,
potser algú de la teva família va ser arrencat
de casa seva i portat aquí després d'un seguit d'assassinats
per algú de la meva família. Això és a l'ambient,
amb nosaltres. I si ets una dona a la ciutat
on vius i resulta que jo m'allotjo a
l'hotel on tu treballes, i si m'has portat
l'esmorzar en una safata, encara que no
ens haguem vist abans, respirem l'aire
dels nostres llinatges, totes dues. I si
a l'habitació hi ha culpa, o no, o acusació,
hi ha la història de la maldat humana,
i la vergonya, en mi, que algú que potser
era parent meu hagués pogut cometre algun
horror contra algú que era parent teu.
I a l'habitació hi ha, viva,
una pregunta: m'hauria arriscat a prendre mal
per intentar protegir-te, com confio que m'hi arriscaria
per una cosina o una neboda, o m'hauria quedat
a una banda, amb la covardia i l'egoisme
habitual del meu cos que ara comparteix el teu alè,
com el teu cos comparteix el meu alè.


Sharon Olds

(Traducció: Dolors Udina)

dimarts, 6 d’octubre de 2015

València feta cançó (17)


«El carrer de l'amargura» (ZOO)

diumenge, 27 de setembre de 2015

Fragments de postals (1)


Al tren, en algun lloc imprecís entre Barcelona i París

Viatjar amb tren i creuar "la ratlla de França" em fa pensar en les fronteres interiors i exteriors. De vegades (però només de vegades) tant les unes com les altres les entenc com a límits... o barreres. Viatjar, tot i que només siga una il·lusió momentània, fa que desaparega dins meu qualsevol frontera. Abans, molt abans, també relacionava els viatges amb les fugides. Però fa temps que ja no vull fugir enlloc, sinó dur-me a tot arreu.

Torne a mirar per la finestra i em dic que, malgrat el sol, a fora potser fa fred. O potser no en fa però és gairebé segur que jo en tindria. Quins són els meus defectes? Tinc el termòstat espatlla: (gairebé) sempre tinc fred. La raó, em sembla, és que sempre tinc el cos calent, com ahir les mans. Vaig pel món regalant calor i jo em quede sense escalfor per a mi. No ho faig per altruisme. És així i prou. I no puc fer-hi res. Algú ho hauria d'estudiar perquè estic segura que hi ha més gent a qui li passa.

Fa gairebé una hora que escric i en queden menys de tres per arribar a París. Voldria aprofitar el temps que hi seré abans d'agafar el tren cap a Saarbrücken per passejar (sí, caminar per caminar) i trobar alguna paret que fotografiar o tornar a fotografiar. L'últim cop que vaig ser a París, el febrer del 2013, feia fred i trist, pluja i algunes llàgrimes. I ara que des de fa uns quants mesos m'enlaire de tan feliç i lleugera com em sent, estic segura que la ciutat té un color diferent.


dijous, 24 de setembre de 2015

Pa i roses


Un fragment de la pel·lícula Pride.

dimecres, 16 de setembre de 2015

València feta cançó (16)


«València crida» (Orxata Sound System)

dilluns, 7 de setembre de 2015

Paraules per a Ovidi (1)

Plou a Patraix. Tàlia i Abraham són a la cuina mentre jo, al menjador, parle amb Ovidi. Li ensenye el meu ordinador, ple de pantalles obertes de les feines que he fet i de les he deixat a mig fer aquest matí. Li explique que aquesta és la meua eina de treball, i que sovint també la faig servir per escoltar música, com ara, que escolte "Caravan", de Manett, un disc que s'adiu perfectament a aquest dia plujós de final d'estiu. 


València feta cançó (15)


«Quan caminàvem» (Aspencat)

dilluns, 10 d’agost de 2015

València: bastions i setges



Un article que vaig escriure ja fa uns quants anys, i que he trobat hui casualment a Internet, ara que València comença a despertar-se...